L’especialista en periodisme d’investigació, Pepe Rodríguez, s’ha convertit, aquest any, en un dels protagonistes del VIII Cicle de Conferències de Periodisme que se celebra a la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). La seua xerrada va estar basada en la investigació i la publicació de llibres; dos elements que, en la seua trajectòria, van units, ja que converteix en obres d’assaig les seues investigacions. Rodríguez va abandonar definitivament la premsa el 1987 per didicar-se a escriure amb més extenisó. Després de més de vint obres que li han proporcionat experiència, afirma: “El llibre no té límits, els posa la comercialització”, ja que “el sentit comercial pesa cada cop més a tot arreu”. Així mateix, sosté que el que queda en la història d’algú són els llibres publicats i no els articles.
La conferència anava arribant al seu punt final i la temàtica es desviava cap a una de les seues obsessions, les sectes. Amb això, Pepe va clarificar: “L’Opus Dei és una secta i també una màfia [sic]” segons ell, la més poderosa del món.
Però alguns no n’havíem tingut prou amb més d’una hora de la seua presència i vam voler saber més detalls; per això ens dirigirem discretament a l’Aula d’Estudiants de la facultat. Allí, va començar parlant-nos sobre l’origen de la seua posició crítica envers l’església. El tortosí explicava que la seua ciutat és una societat molt “caciquil” i que això, sumat a “la submissió, l’explotació i el domini dels feixismes, polítics o religiosos”, l’han fet viure de manera diferent. Assegura que aquestes experiències prèvies han “predeterminat” el camí que ha anat triant.
I és que el seu itinerari també inclou un pas per l’Autònoma com a estudiant i com a professor, on es va llicenciar en Publicitat i Relacions Públiques. Des de la perspectiva més juvenil, destaca: “Quan jo estudiava hi havia més interès pel que passava dins i fora de la facultat, vivíem èpoques de molta militància”.
La seua trajectòria encara inclou més trets interessants, com ara els seus treballs d’investigació, gran part dels quals han estat dedicats a les sectes. Les tasques que ha dut a terme li permeten fer una advertència: “L’Opus Dei és un càncer que
“L’Opus Dei és un càncer que s’infiltra en les societats i es fa amb el poder”
s’infiltra en les societats i es fa amb el poder”, i també precisar: “Com a secta no em preocupa, però com a màfia sí”. Afegeix que es tracta d’un grup rodejat de prestigi en el món acadèmic, el de la religió clàssica, que compta amb membres socialment reconeguts. Així, apunta que aquests aspectes “l’etiqueten” de forma que molta gent no la percep com una secta. Pel que fa a la qüestió de titllar-la de màfia, també ens dóna els seus motius: “Procura poder, en té, el gestiona de manera oculta i amb interessos bastards, personals”. Pepe Rodríguez la distingeix Sociologia, a la qual no considera màfia i, sobre aquesta última, comenta: “és un negoci d’espoli de gent crèdula, però no vol poder social”.
L’expert interpreta que les sectes són una oferta més dintre de la societat, que “no és ni bona ni dolenta”. Així veiem que no les considera un problema, ja que sosté: “El problema és que hi hagi sectaris, que algú acabi emborratxant-se de secta per sobreviure”. Ho percep com una relació entre la fragilitat personal i una dinàmica que pot portar a la dependència, tot i que també puntualitza en què pot haver un “líder amb perfil psicopàtic”, però, segons diu: “Aquest líder no és ningú sense clientela”. Explica que la causa de realitzar un “consum excessiu d’alcohol, joc o secta” resideix en el fet que hi ha persones fràgils que tenen problemes en la vida, molta ansietat que volen reduir; és a dir, mancances prèvies.
Quan una persona està en una situació “d’addicció a una secta”, ens recomana que variem aquesta relació que manté amb el grup, que la “normalitzem”; però no és indispensable treure-la. Ell reconeix que hi ha molts elements de risc en la vida quotidiana,
“Si sabem manegar les emocions, tenim capacitat per sobreviure a l’ambigüitat de la vida”
però remarca: “Si sabem manegar les emocions, tenim capacitat per sobreviure a l’ambigüitat i la incertesa de què està plena la vida”.
Rodríguez s’ha dedicat a investigar de formes molt diverses, fins i tot va formar part d’una secta; als ’80 es va infiltrar en el grup Moon. Parlant de l’experiència ens deia que per mantenir-se al marge de tota la ideologia que allí s’intenta transmetre cal tenir les coses molt clares i ser un mateix. Per tot això afirma: “Resistir a la propaganda és fàcil si tens una personalitat sòlida, una persona crèdula pot estar en risc”. Tot i considerar-se una persona “sòlida”, abans de la infiltració va fer una carta notarial i va contractar un psicòleg per tal que el traguera de Moon en cas que, passats els tres mesos que havia decidit estar-hi, no volguera eixir-se’n.
Parlant amb aquest investigador ens va anar revelant la quantitat d’enemics que li ha proporcionat la seua feina. Tot això ens fa qüestionar-nos fins quin punt vel la pena aquesta professió, tenint en compte els riscs a que està sotmès i aquesta situació d’alerta constant. En contrast, i pel que sembla, aquesta ja no és una preocupació per ell, que considera que el problema el tenen els enemics si “mouen fitxa”. Així exposa: “Quan escric
“Quan escric un llibre em guardo una part de la
informació que ells no saben que tinc”
un llibre em guardo una part de la informació que ells no saben que tinc, per si m’haig de defensar”.
Fent una ullada a la ressonància que ha tingut la mort del Papa, tanta mobilització social, Rodríguez mostrava la seua visió, identificant-ho com una manifestació del món mediàtic i de la “societat histèria i indocumentada [sic]”. A més a més, enunciava: “Joan Pau II ha treballat poc des de dins i s’ha mogut molt per fora, amb resultats que encara estan per veure”. També afegia que tot això ha produït una imatge mediàtica amb l’ajuda de “mitjans ultraconservadors controlats per l’església”. Tota aquesta reacció massiva la identifica amb “shows impresentables i indignes d’una religió civilitzada”. Pel que fa al futur de l’església amb el nou Papa, opina que “difícilment s’encaminarà cap a la democràcia”, perquè Bnent XVI és “una figura autoritària sense límits”; segons Pepe, és com l’anterior, però “sense màscara”.
Fa una distinció entre religió i església. Veu la religió com una pràctica privada, que pot ser interessant, en canvi, afirma: “L’església és una forma d’explotar i controlar aquesta idea religiosa, i les cúpules exploten tot el sistema”. Però, a més, remarca: “La religió catòlica és, per estructura, corrupta; amb corrupció econòmica i abusos sexuals”. Tot el que ha anat descobrint li ha fer veure que altres religions no tenen clero i les responsabilitats van rotant, mentre que “en la catòlica s’institucionalitza la corrupció”. Centrant-se en l’Estat espanyol, el crític, afirma que el nou govern “és covard, no s’atreveix a enfrontar-se amb els interessos anònims de l’església”. Per això creu que no s’aconseguirà una major separació entre religió i educació.
Com ja hem esmentat, la bibliografia de Pepe Rodríguez supera les vint obres. Aquestes les escriu per interès propi, utilitzant una estructura que “enganxa” perquè estan escrites en la línia del procés que ell mateix ha utilitzat per entendre allò que tracta. Entre els seus llibres en destaca tres com a “obligats”. En primer lloc, Dios nació mujer, perquè tracta com “s’inventa i evoluciona el concepte de Déu de femení a masculí”. En segon
Morir es nada, “per assumir la mort
com a fet biològic i social”
lloc col•loca Morir es nada, “per assumir la mort com a fet biològic i social”. Per últim, Adicción a sectas, basat en la “problemàtica sectària com una dinàmica addictiva”.
Plantilla basada en http://blogtemplates.noipo.org/
Este Blog ha sido creado con Blogia.
Ver derechos de autor
.
Estadísticas.
Admin.
[Blogia colabora con 1001 relatos.]
