El primer problema que es planteja quan troben aquests gèneres en Internet, és que es limiten a digitalitzar la informació sense incloure variacions. Als anys '90, la lecura en Internet és feia pesada i era difícil, no s'adaptava al mitjà. Fins que aquest no es desenvolupa i es fan pràctiques, no es crea un estil propi. Actualment encara està en procés d'experimentació; en els propers anys veurem aparèixer formes inèdites i exclusives d'Internet, no utilitzades per altres mitjans.
Jacob Nilsen va determinar fòrmules inèdites per al disseny en Internet, les anomenades normes d'usabilitat. Va establir el fet de deixar espais en blanc als extrem de les pàgines, i també, la necessitat de posar titolets per evitar que el lector es puga perdre en el text.
També, dintre d'Internet, apareix la possibilitat de l'hipertext (obir links o enllaços. Aquesta idea es basa en el projecte Xanadú, que consisteix en una habitació amb eixides a altres habitacions,i aquesta a altres successives. Però sovint, el sistema dels links, és problemàtic; ja que no sempre s'obre una nova finestra en clicar a sobre. Això pot donar lloc a dificultats a l'hora de tornar a la pàgina anterior (ha caducat, no ens deixa tornar, no la troba...).
Als anys '90 sorgeixen webs de crítica a altres webs; que encara no s'anomenaven blogs, però són el seu orígen. Aquest producte dels informàtics es convertirà en un espai de crítica a altres pàgines i, alhora, en un lloc d'informació. Amb aquestes crítiques sorgeixen anells en funció de les temàtiques i dels interessos d'aquells que les creen. El nom que se'ls ha donat (Quadern de Bitàcora) és el mateix que rebien les pàgines on els mariners explicaven els seus viatges en vaixell; però, en aquest cas, s'explikquen els viatges per Internet.
Amb aquesta mena de diaris personals sorgits als '90, a partir de l'any 2000 comencen a apareixer els diaris digitals, sense edició en paper. També sorgeixen distribuidors (com vilaweb, nodo50, libertaddigital, pangea, periodistadigital...).
A l'Estat espanyol, l'origen dels blogs data del 2003; tot i que si que hi havia dirais personals de tipus literari que intentaven copiar el sistema americà. El més visitat actualment és el d'Arcadi Espada. En els dos últims anys s'han manifestat diverses variacions, com ara el fet que als països anglosaxons el blog s'haja convertit en una eina indispensable per al periodista, en una font de notícies; ací és on es reflecteix el pas del receptor unidireccional al lector-autor.
El seu èxit és tan evident que les eleccions nord-americanes van arribar a ser seguides per més de mig milió de blogs. Als Estats Units els blogs s'han convertit en un grup de pressió (pressionen la política en el seu punt més conservador). Però també té el seu vessant professional, ja que hi ha persones que disposen de blogs molt visitats i se subvencionen de la publicitat. Molts d'aquests sense contacte amb la professió periodística.
Pel que fa als estils dels blogs, n'hi ha de molt diversos. Alguns se centren en comentaris sobre les fonts; altres tracten temes especialitzats, com ara algunes malaties; i també n'hi ha alguns que expliquen les impressions sobre un viatge.
En el sentit periodístic, aquest nou espai de la xarxa es pot encara cap a la crítica a la premsa (element de pressió que es pot extendre), als viatges i als productes (hotels, establiments...). A més a més, pot ser un mitjà de producció de notícies a nivell local. Però també trobem cassos en què el periodista comenta un article que ell ha publicat eixe mateix dia al periòdic. Així amplica la notícia, s'exposa a la recepció de crítiques i proposa noves visions.
Plantilla basada en http://blogtemplates.noipo.org/
Este Blog ha sido creado con Blogia.
Ver derechos de autor
.
Estadísticas.
Admin.
[Blogia colabora con 1001 relatos.]
