Pepe Rodríguez: La religió catòlica és, per estructura, corrupta
Pepe Rodríguez va visitar, el dimecres 20 dabril, la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, un vell racó en la seua memòria. En raó del VIII Cicle de Conferències de Periodisme ens va transmetre la seua visió i les seues experiències en periodisme dinvestigació. Així mateix, ens va donar algunes tècniques, que cal tenir en compte, a lhora de publicar un llibre. Després de tot, ens va reservar uns quants minuts per explicar-nos altres detalls.
*Gran part dels seus treballs dinvestigació estan dedicats a les sectes, quin és el grup més gran que ha conegut?
-LOpus Dei. És un càncer que sinfiltra en les societats i es fa amb el poder. Més que una secta és una màfia. Com a secta no em preocupa, però com a màfia sí; perquè procura el poder, el gestiona de manera oculta, amb interessos bastards.
*A diferència daltres grups, molta gent no considera lOpus Dei una secta; està més normalitzada?
-Hi ha una dinàmica detiquetatge social. Un grup rodejat de prestigi en el món acadèmic, de la religió clàssica, amb membres socialment reconeguts... té més credibilitat. Les institucions que tenen més anys estan millor valorades. Tenim la idea que les sectes són grups petits que saïllen, que són crítics envers la societat; això projecta una idea negativa.
*I, una secta que no considere màfia?
-Sociologia és un gran negoci despoli de gent crèdula, però no funciona com una màfia. No vol poder social, és vol enriquir espoliant els primos.
*Les sectes reflecteixen algun problema o mancança social?
-Són una oferta més. El problema és que hi hagi sectaris, emborratxar-se de secta per sobreviure. La interrelació entre una problemàtica de
El problema és emborratxar-se de secta per sobreviure
fragilitat personal i una dinàmica que et porta a la dependència.
*Vol dir que el problema és de les persones que shi adrecen?
-Pot haver un líder amb perfil psicopàtic, però no és ningú sense clientela. El problema són els nostres errors en fabricar persones molt fràgils que tenen molta ansietat i la volen reduir amb un consum excessiu dalcohol, joc, secta. Tot excés de consum té a veure amb mancances prèvies, i té la culpa qui no ha fet les coses bé al principi.
*Quan es va infiltrar en el grup Moon, com es mantenia al marge de la ideologia que intenta transmetre?
-Tenint les coses clares: què ets, què vols, seguir sempre el teu camí. Resistir la propaganda és fàcil si tens una personalitat sòlida, una persona crèdula pot estar en risc.
*Quin procés ha de seguir una persona per eixir duna secta? Com podem ajudar-la?
-Per què lhas de treure? Si pensem en treure algú és perquè té un problema, i hem de mesurar quin. Si és daddicció, hem de variar aquesta relació amb el grup, no treurel. Sha de deshabituar, que normalitzi la relació.
*Com es pot evitar que les persones caiguen en aquestes addiccions?
-Si sabem manegar les emocions tenim capacitat per sobreviure a lambigüitat i incertesa de la vida. La gent més immadura, amb un control deficient de les emocions, problemes dautoestima, no pot sobreviure a la gama intermèdia de grisos que ofereix la vida. Això sha darreglar des de casa, reflexionar, analitzar i posar en dubte el nostre entorn. Així, sevitarà una personalitat insegura.
*Fins quin punt creu que val la pena aquesta professió, tenint en compte els riscs i enemics amb què diu que ha destar sempre alerta?
-El problema el tenen els enemics. Quan ells mouen fitxa, jo també; no em preocupa. Quan escric un llibre em guardo una part de la informació que ells no saben que tinc, per si en algun moment mhaig de defensar.
*Llibres obligats?
-Dios nació mujer: ajuda a entendre com sinventa i evoluciona el concepte de Déu de femení a masculí, la dona passa de tenir poder en les societats
Dios nació mujer: com sinventa i evoluciona el concepte de Déu de femení a masculí
paleolítiques i neolítiques a perdrel conforme apareix larada i lagricultura sedentària; dos processos interrelacionats que permeten entendre coses davui. Morir es nada: per assumir la mort, com a factor biològic i fet social; com participar de la mort dels altres i de la nostra. Adicción a sectas: parla de la problemàtica sectària com una dinàmica addictiva.
*La mort del Papa ha comportat una mobilització social extraordinària. Què nopina de la reacció massiva de la gent?
-És una manifestació del món mediàtic i de la societat histèrica i indocumentada. Joan Pau II ha treballat poc per dins i sha mogut molt per fora, amb resultats que estan per veure. Però ho ha venut molt bé als mitjans de comunicació, amb lajuda de mitjans controlats per grups ultraconservadors de lesglésia. Sha produït una imatge mediàtica, això mou la papolatria que sens ha despertat i aquests shows impresentables i indignes duna religió civilitzada. Desfilar en llargues cues i fer fotografies al difunt, lamentable; lagonia en directe, una de els coses més patètiques.
*Quin camí creu que seguirà lesglésia amb la figura del nou Papa?
-Si al front posen algú dextrema dreta, difícilment sencaminarà cap a la democràcia. Abans, una figura autoritària sense límits que semblava un nen bo; ara, un autoritari que no enganya.
*Fa una distinció entre església i religió, no?
-La religió és una pràctica privada. Lesglésia és una forma de controlar aquesta idea religiosa i les cúpules exploten tot el sistema. La diferència entre les religions està en la honestedat de les cúpules. La religió catòlica és, per estructura, corrupta; a la protestant hi ha corrupció, però per estructura en pot haver menys; i parlo de corrupció econòmica i abusos sexuals. Altres administracions no tenen clero i les responsabilitats van rotant, en la catòlica sinstitucionalitza la corrupció. El model islàmic és diferent, hi ha dictadura i no separació entre religió i poder polític.
*De què li ve aquesta posició tan crítica envers lesglésia?
-Sóc crític amb tot, hem de ser crítics amb la realitat; significa que ens fixem en uns elements i acabem en una conclusió. Els dubtes i la crítica a lesglésia són fonamentals en la nostra societat. He escrit llibres negativament molt crítics amb la manipulació ideològica, la corrupció i lencobriment de delictes que hi ha a la cúpula de lesglésia; això és diferent de fer una crítica general. Jo la crítica la faig de la política, del periodisme i de mi mateix.
0 comentarios