Pepe Rodríguez va visitar, el dimecres 20 d’abril, la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, un vell racó en la seua memòria. En raó del VIII Cicle de Conferències de Periodisme ens va transmetre la seua visió i les seues experiències en periodisme d’investigació. Així mateix, ens va donar algunes tècniques, que cal tenir en compte, a l’hora de publicar un llibre. Després de tot, ens va reservar uns quants minuts per explicar-nos altres detalls.
*Gran part dels seus treballs d’investigació estan dedicats a les sectes, quin és el grup més gran que ha conegut?
-L’Opus Dei. És un càncer que s’infiltra en les societats i es fa amb el poder. Més que una secta és una màfia. Com a secta no em preocupa, però com a màfia sí; perquè procura el poder, el gestiona de manera oculta, amb interessos bastards.
*A diferència d’altres grups, molta gent no considera l’Opus Dei una secta; està més normalitzada?
-Hi ha una dinàmica d’etiquetatge social. Un grup rodejat de prestigi en el món acadèmic, de la religió clàssica, amb membres socialment reconeguts... té més credibilitat. Les institucions que tenen més anys estan millor valorades. Tenim la idea que les sectes són grups petits que s’aïllen, que són crítics envers la societat; això projecta una idea negativa.
*I, una secta que no considere màfia?
-Sociologia és un gran negoci d’espoli de gent crèdula, però no funciona com una màfia. No vol poder social, és vol enriquir espoliant els primos.
*Les sectes reflecteixen algun problema o mancança social?
-Són una oferta més. El problema és que hi hagi sectaris, emborratxar-se de secta per sobreviure. La interrelació entre una problemàtica de
“El problema és emborratxar-se de secta per sobreviure”
fragilitat personal i una dinàmica que et porta a la dependència.
*Vol dir que el problema és de les persones que s’hi adrecen?
-Pot haver un líder amb perfil psicopàtic, però no és ningú sense clientela. El problema són els nostres errors en fabricar persones molt fràgils que tenen molta ansietat i la volen reduir amb un consum excessiu d’alcohol, joc, secta. Tot excés de consum té a veure amb mancances prèvies, i té la culpa qui no ha fet les coses bé al principi.
*Quan es va infiltrar en el grup Moon, com es mantenia al marge de la ideologia que intenta transmetre?
-Tenint les coses clares: què ets, què vols, seguir sempre el teu camí. Resistir la propaganda és fàcil si tens una personalitat sòlida, una persona crèdula pot estar en risc.
*Quin procés ha de seguir una persona per eixir d’una secta? Com podem ajudar-la?
-Per què l’has de treure? Si pensem en treure algú és perquè té un problema, i hem de mesurar quin. Si és d’addicció, hem de variar aquesta relació amb el grup, no treure’l. S’ha de deshabituar, que normalitzi la relació.
*Com es pot evitar que les persones caiguen en aquestes addiccions?
-Si sabem manegar les emocions tenim capacitat per sobreviure a l’ambigüitat i incertesa de la vida. La gent més immadura, amb un control deficient de les emocions, problemes d’autoestima, no pot sobreviure a la gama intermèdia de grisos que ofereix la vida. Això s’ha d’arreglar des de casa, reflexionar, analitzar i posar en dubte el nostre entorn. Així, s’evitarà una personalitat insegura.
*Fins quin punt creu que val la pena aquesta professió, tenint en compte els riscs i enemics amb què diu que ha d’estar sempre alerta?
-El problema el tenen els enemics. Quan ells mouen fitxa, jo també; no em preocupa. Quan escric un llibre em guardo una part de la informació que ells no saben que tinc, per si en algun moment m’haig de defensar.
*Llibres obligats?
-Dios nació mujer: ajuda a entendre com s’inventa i evoluciona el concepte de Déu de femení a masculí, la dona passa de tenir poder en les societats
“Dios nació mujer: com s’inventa i evoluciona el concepte de Déu de femení a masculí”
paleolítiques i neolítiques a perdre’l conforme apareix l’arada i l’agricultura sedentària; dos processos interrelacionats que permeten entendre coses d’avui. Morir es nada: per assumir la mort, com a factor biològic i fet social; com participar de la mort dels altres i de la nostra. Adicción a sectas: parla de la problemàtica sectària com una dinàmica addictiva.
*La mort del Papa ha comportat una mobilització social extraordinària. Què n’opina de la reacció massiva de la gent?
-És una manifestació del món mediàtic i de la societat histèrica i indocumentada. Joan Pau II ha treballat poc per dins i s’ha mogut molt per fora, amb resultats que estan per veure. Però ho ha venut molt bé als mitjans de comunicació, amb l’ajuda de mitjans controlats per grups ultraconservadors de l’església. S’ha produït una imatge mediàtica, això mou la papolatria que se’ns ha despertat i aquests shows impresentables i indignes d’una religió civilitzada. Desfilar en llargues cues i fer fotografies al difunt, lamentable; l’agonia en directe, una de els coses més patètiques.
*Quin camí creu que seguirà l’església amb la figura del nou Papa?
-Si al front posen algú d’extrema dreta, difícilment s’encaminarà cap a la democràcia. Abans, una figura autoritària sense límits que semblava un nen bo; ara, un autoritari que no enganya.
*Fa una distinció entre església i religió, no?
-La religió és una pràctica privada. L’església és una forma de controlar aquesta idea religiosa i les cúpules exploten tot el sistema. La diferència entre les religions està en la honestedat de les cúpules. La religió catòlica és, per estructura, corrupta; a la protestant hi ha corrupció, però per estructura en pot haver menys; i parlo de corrupció econòmica i abusos sexuals. Altres administracions no tenen clero i les responsabilitats van rotant, en la catòlica s’institucionalitza la corrupció. El model islàmic és diferent, hi ha dictadura i no separació entre religió i poder polític.
*De què li ve aquesta posició tan crítica envers l’església?
-Sóc crític amb tot, hem de ser crítics amb la realitat; significa que ens fixem en uns elements i acabem en una conclusió. Els dubtes i la crítica a l’església són fonamentals en la nostra societat. He escrit llibres negativament molt crítics amb la manipulació ideològica, la corrupció i l’encobriment de delictes que hi ha a la cúpula de l’església; això és diferent de fer una crítica general. Jo la crítica la faig de la política, del periodisme i de mi mateix.
Plantilla basada en http://blogtemplates.noipo.org/
Este Blog ha sido creado con Blogia.
Ver derechos de autor
.
Estadísticas.
Admin.
[Blogia colabora con 1001 relatos.]
